Obrim aquesta secció amb una introducció general entorn al catàleg anomenat S.O.M. i tot el desplegament adjunt que està implementant com a eina de gestió dels Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona.

 

EL S.O.M. o nou Sistema d’Ordenació Municipal es presenta i aprova com a una eina moderna, adequada a l’organització i sobretot clara i transparent. Res més lluny de la realitat. Com a mostra només cal que ens remetem a la seva opaca aprovació, prèvia votació, vinculada al cobrament d’una paga extra del personal de l’Ajuntament, en el Consell municipal de 21 de desembre de 2012.

 

La seva posada en marxa suposa el final d’un procés que ja havia començat tres anys enrere i deixava pel camí elevades contractacions a consultories. El final ha estat un producte amb defectes de forma i fons, sense rigor, que augmenta i perpetua la forma de fer del govern precedent. Finalment s’ha aconseguit establir un suposat cos normatiu que estableix la indeterminació com a gestió del recursos humans i la discrecionalitat com a mètode de captació i promoció del personal tècnic de l’Ajuntament de Barcelona.

 

L’APTAB s’ha oposat des del primer moment a l’aprovació i aplicació d’aquest catàleg i hem reclamat, davant aquest nyap, la necessitat d’un sistema que sigui en primer lloc legal i efectiu, a més d’adequat a la legislació de la Funció Pública. Entenem que qualsevol sistema de gestió del capital humà de l’organització ha d’incorporar la relació de llocs de treball (RPT) o instrument d’organització similar. Aquesta a més, ha de recollir, entre d’altres, la denominació dels llocs de treball, els grups de classificació, els cossos i escales, a que estiguin adscrits, els sistemes de provisió i les retribucions complementaries. Aquest sistema s’ha de complementar amb la regulació del personal directiu professional, de la formació adreçada a la promoció, actualització de coneixements i perfeccionament professional; i en definitiva, del conjunt de drets individuals i col•lectius de l’empleat públic, així com del deures i principis ètics que regeixen la seva actuació professional.

 

Enfront aquesta demanda i aquesta necessitat de la nostra organització, ens trobem amb un suposat instrument d’ordenació, l’eix central del qual és un catàleg que es limita a establir unes tipologies de llocs de treball, indeterminats en el seu número, dimensionament i impacte organitzatiu. Suposadament la materialització i determinació del conjunt dels llocs de treball s’ha de fer en base decrets de l’Alcalde. Podem afirmar de forma objectiva en base a aquest barruer plantejament que no es pot dir que sigui un instrument que serveixi per a ordenar res.

 

EL S.O.M. és un catàleg, no s’acosta ni de bon tros al que seria una necessària relació de llocs de treball ordenadora dels serveis i vinculada a una gestió efectiva, de fet, a la seva memòria eludeix aquest terme ja que el considera massa rígid i condiciona la flexibilitat de l’organització, es a dir, que no els deixa fer el que el hi rota en el seu benefici i interès.

 

El S.O.M, lluny de ser innovador, perpetua i accentua la realitat del que venia passant i que veníem denunciant i a més, sense complexes, i al marge de l’ordenament jurídic, genera un instrument que permet mantenir la més absoluta discrecionalitat en els nomenaments mitjançant la generalització de la lliure designació com a sistema de provisió habitual. Facilita l’accés de personal aliè a l’Ajuntament per a proveir llocs directius i tècnics especialitzats mitjançant lliure designació. En aquest darrer apartat cal destacar que instaura la mobilitat interadministrativa també com a una forma de proveïment habitual. Finalment generalitza la provisió de llocs de responsabilitat i els de caràcter directiu per qualsevol personal, eventuals, funcionaris, laborals.

 

Arbitrari, clientelar, al servei de la col·locació dels quadres dels partits en el govern i contrari a l’ordenament, escorça la nostra carrera professional verticalment a l’establir com a norma la lliure designació i l’accés d’externs a qualsevol nivell de l’administració. Per altra banda la carrera horitzontal, como solució alternativa, de la que ja en parlarem, avui per avui és força impracticable per a no dir impossible en un marc de contenció pressupostària.

 

El S.O.M que sí que és un instrument adequat per a aplanar la qualificació i la remuneració dels tècnics i tècniques de l’Ajuntament i baixar les retribucions de certs llocs de treball. En aquest sentit un dels elements més fragants és l’establiment de la doble escala salarial pels tècnics i tècniques de nova incorporació.

 

El S.O.M és en definitiva un conjunt d’irregularitats i un mostrari de mala praxis que només serveix per acabar amb la nostra carrera professional i desmembrar la Funció Pública municipal. Demostrarem tècnicament com aconsegueix aquesta fita i il·lustrarem amb exemples inequívocs aquesta trista realitat.

 

Per tot això l’APTAB combat i ha recorregut aquest catàleg davant els tribunals. A més hem fet arribar als sindicats i els grups polítics que ens han volgut rebre el nostre argumentari.

 

No voldríem acabar sense un apunt d’actualitat que ens demostra com n’estem de sols i la imperiosa necessitat de ser forts de fer pinya i d’anar tots a una. Ens referim a la recent aprovació de la iniciativa per a la modificació parcial de la Carta Municipal de Barcelona amb el suport de tots els grups polítics del consistori. En parlarem i tindrem ocasió de comentar les nostres accions al respecte, però avancem que darrera de l’equiparació dels consellers municipals a electes i de la modificació de l’article 52 que defineix el personal eventual, s’ obre la porta a la desaparició de la funció directiva professionalitzada i per tant es tanca una vegada més la possibilitat de la nostra carrera professional.

 

De tot en parlarem , aprofundirem i en tots els temes en aquesta secció.