GOVERN OBERT
GO TRANSPARÈNCIA! Aquesta barreja idiomàtica en forma imperativa és el títol d’una de les noves seccions del portal web de l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta de un pilar clau en la campanya d’imatge institucional, una eina preparada per a transmetre transparència, proximitat i, en definitiva, una nova manera de governar la ciutat.
“L'Ajuntament treballa per donar a conèixer tota la seva activitat d'una manera clara, ordenada i entenedora”
És la màxima que trobem a l’apartat govern obert, i on també trobarem el document PDF Retribucions d’alts càrrecs.
http://governobert.bcn.cat/sites/all/static/ita/pdf/retribucions_alts_carrecs.pdf
Aquest document és la continuïtat de la publicació sobre les retribucions, els llocs de direcció i finalment el número i les atribucions del personal eventual municipal, iniciada al mandat anterior per acord de tots els grups polítics. Com aleshores aquest document recull de forma estàtica, esbiaixada i inexacta les dades a les que fa referència. La seva forma i carència de contingut traspua la concepció de ciutadà súbdit sense dret a l’accés real a la informació dels governants. El pitjor, per la part que ens toca als tècnics i tècniques de l’administració municipal, és que la “descripció Matrix” que fa de la realitat, ens ubica en un nivell d’intel·ligència i coneixement de la nostra tasca i del nostre entorn, que de ser així, ens hauria d’incapacitar pel desenvolupament de les nostres funcions.
Aquest document torna a ser una gran presa de pèl ja que ni acompleix les normes ni està a l’alçada de la creixent demanda ciutadana de transparència i, a més, menysprea el fet que el desenvolupament del nostre treball ens fa coneixedors de la realitat malgrat tots els mecanismes i estratègies d’ocultació.
No entrarem en temes com el de carència democràtica que suposa l’ocultació que fa de les retribucions reals dels alts càrrecs amb noms i cognoms. Aquests dies la premsa va plena i sens dubta el debat i les seves conseqüències es veuran en les urnes en un breu període de temps.
Hi ha temes que cada vegada ens sorprenen més ja que la seva publicació pressuposen per part de l’equip governant una atribució de suposada candidesa, inconsciència o ingenuïtat del cos tècnic municipal.
Basant-nos en els principis de mèrit i capacitat i d’objectivitat en el nostre accés a la Funció Pública creiem que comptem amb un bon nivell d’anàlisi i conceptualització de l’escenari en que treballem. Un cop justificat el nostre nivell intel·lectual, donat que com es diu en català “no tenim els ulls al clatell”, sabem on som i per tant sabem les mitges veritats i la utilització espúria de la informació que suposadament transmet aquest document.
Per començar no està al dia i no hi són tots els càrrecs com es pot comprovar en una breu comparació amb els escassos nomenaments publicats a la Gaseta, o més fàcilment de forma presencial en l’existència real de carn i ossos de molts dels directius i directives que ara ens manen.
Aquesta ocultació no és innocent, amaga una realitat hereva del mandat anterior que s’ha incrementat notablement com és la incorporació sistemàtica i il·legal de personal extern a l’administració, en la majoria quadres dels partits de govern, per a la provisió dels llocs de direcció. També oculta altra realitat que és el proveïment sistemàtic també irregular de directius ja sigui d’empreses ja sigui amb altres subterfugis dels que abundarem en altra ocasió.
L’actual govern de la ciutat treu pit afirmant que ha reduït el número d’eventuals, cosa d’allò més distant de la realitat. Per a començar, ha tret un bon número ubicant a molts eventuals en una nova categoria que és el personal institucional on a més dels càrrecs d’organismes reglats com la Síndica de Greuges s’afegeixen els consellers de districte i comissionats. D’altra banda és fàcil baixar el número amb la senzilla trampa de no comptar com a personal eventual la quantitat ingent de direccions ocupades per personal extern.
Finalment les estratègies de ocultació i provisió de direccions amb personal extern no tenen límit i s’apliquen fraudulentament normatives per a modificar eventuals en funcionaris en comissions de serveis d’altres administracions o fins i tot estratègies més destraleres com a funcionaritzacions estranyes de les que s’ha actuar en conseqüència.
No tot és dolent a la secció de GO TRANSPARÈNCIA, aquesta secció també és una bona demostració de la bona feina feta durant molts anys per l’equip tècnic municipal. Així s’ha fet una nova eina de comunicació que millora l’ accés a les dades i als serveis municipals de forma entenedora. Hem de felicitar-nos per fer-ho bé, és el nostre treball i la nostra dedicació la que millora la ciutat i la quotidianitat dels seus ciutadans i ciutadanes. Hem de felicitar-nos i posar-nos en valor!
ELS ARXIVERS A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA
Perfil professional dels arxivers.
L’arxiver és un professional amb titulació universitària superior que defineix, implanta i manté el sistema de gestió de documents i de gestió d’un arxiu per tal d’organitzar i custodiar els documents amb la finalitat de facilitar-ne l’accés i la consulta tant a la pròpia administració o institució , com a ciutadans i investigadors.
Els arxius han existit des de que existeixen documents i ben aviat es va veure la necessitat d’anomenar responsables de la seva custòdia.
Fins ben entrat el segle XX els arxius històrics van ser el lloc de treball dels arxivers, tots els arxius eren considerats com a finalistes, és a dir on s’hi guardaven documents que només tenien valor històric. La primera llei d’arxius de Catalunya ,llei 6/ 1985 del 26 d’abril d’arxius , (a l’Estat Espanyol no hi ha una llei d’arxius), encara mantenia aquest destacat aspecte historicista.
La nova Llei 10/2001 , 13 de juliol d’arxius i documents, ja ressalta l’ intervenció de l’arxiver des de la gènesi del document. Això ha fet que, en les administracions, el tradicional arxiver-historiador (excepte en arxius històrics) hagi quedat suplantat per la figura de l’arxiver-gestor de documents , i els estudis actuals de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (Universitat Autònoma de Barcelona) també contemplen aquesta línea.
Actualment els canvis de la societat, la creixent complexitat de l’activitat administrativa, i l’aparició de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i el seu desenvolupament, han comportat que els arxius i arxivers hagin ampliat el seu camp d’acció i hagin incorporat a la seva tasca noves funcions.
L’arxiver s’ocupa de donar directrius des de que es generen els documents fins que aquests passen a tenir un valor històric, s’ocupa de documents de qualsevol suport i format i aplica tècniques d’avaluació per a determinar la conservació o destrucció de documents (la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental, creada per la Generalitat de Catalunya mitjançant el Decret 13/2008, de 22 de gener, és l’òrgan tècnic que ho determina) i satisfà les demandes d’una gran varietat d’usuaris tant interns com externs. A més a més té el compromís d’assegurar la preservació dels documents i el seu accès garantint la transparència administrativa i facilitant a la societat el dret a la informació, sempre sota els paràmetres que dictamini la llei.
Segons el codi deontològic dels arxivers catalans (Associació d’Arxivers de Catalunya) aquests han d ‘assegurar i possibilitar la utilització dels documents d’arxiu i de la informació que contenen, amb finalitats jurídiques, administratives, informatives, culturals i científiques. D’aquesta manera els arxivers contribueixen a millorar el funcionament de les administracions, a salvaguardar els drets i els deures de les persones que contenen els documents, a preservar la memòria col·lectiva, i a fer possible la recerca científica i la difusió de la cultura.
Per tot això l’arxiver ha d’esser un professional polivalent que a més de coneixements propis d’arxivística ha de tenir coneixements de dret, història, ciències auxiliars de la història, gestió administrativa i cultural, i tecnologies de la informació i la comunicació.
L’arxiver té una visió global de tota la institució perquè ha estudiat els circuits documentals,els processos i la legislació, de tota la documentació que aquesta genera, per a poder portar a terme les seves funcions.
L’actualitat de la professió apunta en la participació dels arxivers en l ‘estructura dels sistemes d’informació. Davant de la e-administració i la implicació de les institucions en oferir serveis als ciutadans aprofitant les TIC els arxivers han d’integrar la gestió documental en l’organització entesa com a un dels seus principals actius. El seu repte és dissenyar i aplicar sistemes de gestió documental que contribueixin a l’eficàcia i eficiència de les institucions. Formar part dels equips juntament amb tecnòlegs i responsables d’organització.
Els arxivers aporten en aquest treball interdisciplinari amb d’altres professionals implicats en la gestió documental, el seu coneixement i metodologia per aconseguir una gestió documental mes eficaç i eficient.
Els arxius a l’Ajuntament de BCN. El sistema Municipal d’Arxius
El Reglament de l’Arxiu Municipal, text aprovat pel Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona el 29 d’octubre de 2010, té per objecte regular la gestió integral dels documents a l’Ajuntament de Barcelona i determinar les responsabilitats i funcions dels diferents òrgans, serveis i centres que componen el Sistema Municipal d’Arxius.
El Sistema Municipal d’Arxius (SMA) de l’Ajuntament de Barcelona el constitueix el conjunt de criteris i directrius, procediments, òrgans, serveis i centres d’arxiu, amb unitat conceptual i funcional, que garanteix el compliment de les exigències legals en matèria de gestió documental, tractament arxivístic, custòdia, confidencialitat i comunicació dels documents, des de la seva producció o recepció fins a la seva eliminació, si escau, o conservació permanent.
El reglament, en el seu article 5, també estableix quina és l’Estructura del Sistema Municipal d’Arxius:
1. Són òrgans del Sistema Municipal d’Arxius:
a. La Direcció del Sistema Municipal d’Arxius. L’objecte d’aquest Reglament és regular la gestió integral dels documents a l’Ajuntament de Barcelona i determinar les responsabilitats i funcions dels diferents òrgans, serveis i centres que componen el Sistema Municipal d’Arxius.
b. El Comitè de Direcció.
c. La Comissió d’Avaluació i Accés de la Documentació Municipal.
2. Són centres del Sistema Municipal d’Arxius:
a. L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
b. L’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
c. L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
d. Els arxius municipals de districte.
e. Els arxius centrals.
I afegeix :
El Sistema Municipal d’Arxius es dotarà dels recursos humans suficients i amb els perfils professionals adients per fer front a les necessitats de direcció, organització i gestió del mateix sistema i dels documents en totes les seves fases i suports. Així mateix, té adscrits els recursos tècnics i econòmics necessaris per al seu desenvolupament.
L’any 2009, arran de la creació del nou model conegut com a “BCN 2.0”, es va crear la figura del Responsable d’Arxiu i Gestió Documental (RAGD), que són els arxivers responsables dels arxius centrals i dels arxius dels districtes.
Les funcions d’aquest dos tipus d’arxius també es defineixen en l’esmentat reglament:
Article 19. Arxius municipals de districte
1. Els arxius municipals de districte ingressen, gestionen, custodien i difonen els documents generats per l'Administració municipal dels districtes o qualsevol òrgan municipal d’àmbit territorial de districte, els derivats de les transferències de competències a favor dels districtes, els fons històrics dels antics municipis del Pla de Barcelona i qualsevol fons que es consideri d’interès per a la història del territori.
2. Els arxius municipals de districte assumeixen, respecte als òrgans del Districte, les funcions d’arxiu central i històric. Excepcionalment, quan la naturalesa dels documents, la seva tipologia específica o el seu estat de conservació ho requereixin, es traslladaran als centres del sistema municipal d’arxius que es considerin més adients.
3. El arxius municipals de districte impulsen i coordinen l’aplicació del sistema de gestió documental a l'administració del Districte.
Article 20. Arxius centrals
1. Els arxius centrals ingressen, gestionen, custodien i fan accessible la documentació semi activa procedent de les oficines a les quals donen servei.
2. Les àrees o sectors centrals de l’Administració municipal, els organismes autònoms, empreses i altres ens municipals amb personalitat jurídica pròpia disposaran d’un arxiu central on es transferirà la documentació semi activa procedent de les seves oficines, d’acord amb els terminis establerts en el calendari de conservació. Excepte instrucció expressa en sentit contrari, la documentació romandrà a l’arxiu central fins al quinzè any d’haver estat generada o rebuda per la unitat administrativa corresponent.
3. Els arxius centrals implanten el sistema de gestió documental a l'administració del seu àmbit funcional.
Aquests professionals en el nou catàleg de llocs de treball de l’Ajuntament de Barcelona. Sistema d’Ordenació Municipal (SOM), segueixen sense estar considerats, i els arxius dels quals en són responsables segueixen sense estar dotats de l’infrastructura i personal adient per a poder portar a terme amb normalitat les funcions que tenen assignades.